Terme municipal de València, amb la ciutat a l'esquerra i l'Albufera a la dreta; ente les dues es divisa la nova llera del riu Túria.
Benvinguts al Portal de València
Benvinguts al Viquiportal de València de la Viquipèdia. Aquest és un portal pensat com a pàgina principal per a totes i tots aquells que estigueu interessats en aquesta ciutat i temes relacionats amb ella. Des d'ací podeu accedir fàcilment a diferents articles relacionats amb la ciutat de València. Podeu col·laborar-hi organitzant les tasques pendents, o afegint un article a la llista d'articles sol·licitats.
La ciutat de València, capital del País Valencià, és també coneguda com el cap i casal i la capital del Túria, riu que la travessa d'oest a est. Situada a la vora de la Mediterrània, posseeix dues zones de gran valor paisatgístic: l'Horta, hui reduïda a la mínima expressió, i l'Albufera, paratge protegit format pel llac, el bosc de la Devesa i les platges i dunes. Fou fundada com Valentia pels romans, coneguda com Balansiya pels àrabs, i rebatejada com València per Jaume I el 1238. Amb 797.654 habitants (2007) i més de 1.750.000 a l'àrea metropolitana, és la primera ciutat del País Valencià, la segona de la Catalanofonia, i la tercera d'Espanya.
Lluís Vives va nàixer a València a l'any 1492, el mateix any que els reis catòlics conquerien el darrer regne musulmà a la península, el regne de Granada, amb l'ajut de la Corona d'Aragó. Va ser l'inici d'una època molt difícil per a tots aquells que professaven una religió diferent a la cristiana, és a dir, per a tots els musulmans i jueus. Comandats pel cardenal Cisneros, amic i confessor de la reina Isabel, se'ls obligà a abandonar la religió de les seves famílies i les creences que des de feia segles els hi havien transmès els seus avantpassats...
...la campana principal de la torre campanar de la Seu de València fou beneïda el 29 de setembre de 1418, dia de Sant Miquel. Els valencians tendim a emprar diminutius per destacar la grandària o importància d'allò que més ens estimem, i aquesta torre campanar, per tant, no fou batejada com Micalàs o Micalot, sinó com Micalet.