Guils de Cerdanya
  | |
| Nom oficial | Guils de Cerdanya (ca)[1] |
|---|---|
| Administracion | |
| Capitala | Guils de Cerdanya (ca)  |
| Lenga oficiala | catalan |
| Politica | |
| • Alcalde (ca) | Antoni Trilles Puig (ca) (2023–) |
| Geografia | |
  | |
| 42° 27′ 02″ N, 1° 52′ 47″ E | |
| Estat | Espanha |
| Comunautat autonòma | Catalonha |
| Domeni foncional territorial | Naut Pirenèu e Aran |
| Comarca | Bassa Cerdanha |
| Superfícia | 22 km²[2] |
| Altitud mejana | 1 385 m[2] |
| Demografia | |
| • Totala | 557[3] ab. (2025 ) |
| • Densitat | 25,32 ab./km² |
| Autras informacions | |
| Còdi postal | 17528 |
| Sit web | guils.cat |
Guils de Cerdanya es un municipi de la Comunautat Autonòma de la Generalitat de Catalonha, de la província catalana de Girona e de la comarca de Bassa Cerdanha.
| Entitat de populacion | Abitants (2023) |
| Guils de Cerdanya | 195 |
| Sant Martí d'Aravó | 158 |
| Saneja | 113 |
| Sant Martí de Cerdanya | 93 |
| Font: Idescat | |
Toponimia
[modificar | modificar lo còdi]Guils
[modificar | modificar lo còdi]La prononciacion es [gils]. Las fòrmas ancianas son Higuiles en 944, Egils en 983, Enguils en 1011, Eguils en 1040, 1070, 1359, Enuils en 1163 e 1335, Aguils en 1175, Guils en 1182. Ven del latin equiles, « estable de chavals, escudariá » [4].
Aravó
[modificar | modificar lo còdi]Es una aiga, dita tanben riu Querol. Se pronóncia [ər'bo], mès Sant Martin d'Aravó es [Sant Mər'ti dərə'bo] (o Sant Martí). Las fòrmas ancianas son ripparia Aravonis en 1286, flumen Aravonis en 1297. Sembla un nom indoeuropèu, benlèu celtic, coma Ara, Arba, Aragon e un riu omonime afluent de Danubi citat per Ptolemèu, Arabo, -onis [5].
Saneja
[modificar | modificar lo còdi]La prononciacion es [sə'neʒə]. Las fòrmas ancianas son Exenegia en 839, 1011, 1030, 1163, villa Eisiniga en 908, villa Exeneia en 1088, Seneia en 1264, 1632, Saneya en 1281, Sanegia en 1463. S- iniciala pareis sonque en 1264, donc es lo resultat d'una dissimilacion de palatalitat : ʃ-ʒ > s-ʒ. La vocala iniciala, confonduda ambe la preposicion locativa a, es estada deglutinada. L'etime es EʃE-N-EGI-A, ambe eʃe, varianta de etxe « ostal » dins aquel ancian basc extrème-oriental, e egi « travèrs ». Una -n- es aponduda de còps als noms basques; per exemple Lekunberri, a Larraun (e nom d'ostal Lecumberri), es compausat de leku « lòc » e berri « nòu » [6].
Nòtas e referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
- 1 2 URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
- ↑ Afirmat dins: Padrón municipal de España de 2025. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2025.
- ↑ Joan Coromines, etc, Onomasticon Cataloniæ, vol. IV, p. 402 https://web.archive.org/web/20250620133805/https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=21277
- ↑ Joan Coromines, etc, Onomasticon Cataloniæ, vol. II, p. 216 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3320
- ↑ Joan Coromines, etc, Onomasticon Cataloniæ, vol. VII, p. 36 https://web.archive.org/web/20250119201901/https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36735
