Vejatz lo contengut

Guils de Cerdanya

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'entitat administrativaGuils de Cerdanya

Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialGuils de Cerdanya (ca)[1] Modifica el valor a Wikidata
Administracion
CapitalaGuils de Cerdanya (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialacatalan Modifica el valor a Wikidata
Politica
  Alcalde (ca) Traduire Modifica el valor a WikidataAntoni Trilles Puig (ca) Traduire (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
42° 27′ 02″ N, 1° 52′ 47″ E
EstatEspanha
Comunautat autonòmaCatalonha
Domeni foncional territorialNaut Pirenèu e Aran
ComarcaBassa Cerdanha Modifica el valor a Wikidata
Superfícia22 km²[2] Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana1 385 m[2] Modifica el valor a Wikidata
Demografia
  Totala557[3] Modifica el valor a Wikidata ab. (2025 Modifica el valor a Wikidata)
  Densitat25,32 ab./km²
Autras informacions
Còdi postal17528 Modifica el valor a Wikidata

Sit webguils.cat Modifica el valor a Wikidata

Guils de Cerdanya es un municipi de la Comunautat Autonòma de la Generalitat de Catalonha, de la província catalana de Girona e de la comarca de Bassa Cerdanha.

Entitat de populacion Abitants (2023)
Guils de Cerdanya195
Sant Martí d'Aravó158
Saneja113
Sant Martí de Cerdanya93
Font: Idescat

La prononciacion es [gils]. Las fòrmas ancianas son Higuiles en 944, Egils en 983, Enguils en 1011, Eguils en 1040, 1070, 1359, Enuils en 1163 e 1335, Aguils en 1175, Guils en 1182. Ven del latin equiles, « estable de chavals, escudariá » [4].

Es una aiga, dita tanben riu Querol. Se pronóncia [ər'bo], mès Sant Martin d'Aravó es [Sant Mər'ti dərə'bo] (o Sant Martí). Las fòrmas ancianas son ripparia Aravonis en 1286, flumen Aravonis en 1297. Sembla un nom indoeuropèu, benlèu celtic, coma Ara, Arba, Aragon e un riu omonime afluent de Danubi citat per Ptolemèu, Arabo, -onis [5].

La prononciacion es [sə'neʒə]. Las fòrmas ancianas son Exenegia en 839, 1011, 1030, 1163, villa Eisiniga en 908, villa Exeneia en 1088, Seneia en 1264, 1632, Saneya en 1281, Sanegia en 1463. S- iniciala pareis sonque en 1264, donc es lo resultat d'una dissimilacion de palatalitat : ʃ-ʒ > s-ʒ. La vocala iniciala, confonduda ambe la preposicion locativa a, es estada deglutinada. L'etime es EʃE-N-EGI-A, ambe eʃe, varianta de etxe « ostal » dins aquel ancian basc extrème-oriental, e egi « travèrs ». Una -n- es aponduda de còps als noms basques; per exemple Lekunberri, a Larraun (e nom d'ostal Lecumberri), es compausat de leku « lòc » e berri « nòu » [6].

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
  2. 1 2 URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Afirmat dins: Padrón municipal de España de 2025. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2025.
  4. Joan Coromines, etc, Onomasticon Cataloniæ, vol. IV, p. 402 https://web.archive.org/web/20250620133805/https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=21277
  5. Joan Coromines, etc, Onomasticon Cataloniæ, vol. II, p. 216 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3320
  6. Joan Coromines, etc, Onomasticon Cataloniæ, vol. VII, p. 36 https://web.archive.org/web/20250119201901/https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36735